Primera etapa (i II)

Sortida.

No sé molt bé que fer. Corro ? Camino?. Em repeteixo continuament: Només vols acabar; sigues prudent; reserva't. Però la inèrcia de la gent fa que aviat se'm passi la tonteria i em poso a córrer. Això sí, a un ritme baix, baix. Em sento còmode. No em fa mal res; la motxilla se m'adapta perfectament i el pes, d'entrada no és massa problema. No sé si he dit que a la sortida eren 8,700 Kg, més els 3 litres d'aigua. Les dunes deErg Chebbi (les més altes del sud del Marroc) estàn a la vista des de la sortida. 13 Km totalment plans, i primer control jusdt a l'inici de les dunes. Crec que el primer contacte amb les dunes és de les coses que no oblidaré mai.

Ràpidament descobreixo alguns trucs per a caminar (que no córrer) sobre les dunes. La major part dels participants parlen dels trams de dunes amb poca simpatia. A mi, tot i que efectivament et fan baixar els promigos, em van agradar. Molt.

El que no em va agradar gens, va ser el que vam trobar en sortir dels 13 km de dunes.

VENT. Van ser 7 Km fins a l'arribada amb vent de cara; quin horror; doble esforç per a avançar el mateix, i en el tram final de l'etapa.

En arribar, també ritual. Preparar un liofilitzat per dinar, tres sobres de "Recuperat-ion sport" en una ampolla de 1.5 l i descansar una mica.

Aquest dia pel vent que es va girar, no hi van haver mails ni telèfon ni res. Ficats dins la jaima i tapar-se del vent