Després del que ja vaig dir va ser una mala nit, va arribar la matinada; les albes i les postes de sol, tenen una llum especial, però aquesta llum una mica màgica, només dura uns 10 minuts. La temperatura era prou fresca com per fer que sortir del sac no vingués massa de gust, però aquest no era el dia per fer el ronço. Els berebers comencen a desfer el campament i comença la feina de vestir-se i d'organitzar la motxilla. De la mateixa manera que el pes de la motxilla baixa de dia en dia, també baixa el temps que trigues en preparar-la. El primer dia poses i treus les coses trenta vegades; La idea és: Posar al davant tot allò que puguis necessitar durant l'etapa: Barretes (3-4), fruits secs, pastilles d'Isostar, road-book, gels, càmara de fotos. Així, no cal treure's la motxilla en tota l'etapa. Un cop tot a punt, encaixada amb els de la jaima, i cap a la sortida.
La sortida és un bon moment. Música ben triada fa que molta gent balli com si fos una discoteca a les 3 de la matinada. Bon humor, i el ritual que es repetirà en cada sortida: Cantar el "Happy birthday" després d'anomenar els que fan anys, missatges de prudència per part de l'organització (gestió, gestió i gestió de l'esforç, de l'aigua, les sals,...) i cinc segons abans de l'hora, veure com l'helicòpter d'Eurosport comença a sobrevolar la sortida a l'hora que la música de "highway to hell" posa els pels de punta i fa que tothom surti a la carrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario